La plaça de la Concepció veié nàixer els seus
primers edificis cap als anys vint de l’actual centúria. Fins a finals del
passat segle, una vegada traspassat l’antic portal de Sant Francesc, contigu a
l’esglèsia d’aquest mateix nom, tot aquell espai eren hortes, tal i com ens
mostren les antigues fotografíes.
En els primers temps, l´espai urbà que
ocupaven aquests edificis era una plaça sense asfaltar,però més avant, en 1928,
en cumplir-se el 75 aniversari de la proclamació pontífica del dogma de la
Immaculada, l´Ajuntament decidí alçar en aquella nova plaça un monument dedicat
a la Mare de Déu i amb aquesta finalitat es va col.locar la primera pedra amb
un artístic pergamí tancat en un tub de plom durant una ceremonia solemne
presidida per les autoritats.
La segona secció de la plaça, que correspon a
la part més oriental, fou traçada amb posterioritat, però amb escassa visió de
futur. El projecte original preveía una major extensió, amb distinta
configuración i per la seua forma guardava certa semblança és clar que guardant
les proprcions amb l’aleshores denominada plaça de Castelar de València, avui
de l’Anjuntament: més estreta en el seu començament per anar eixamplant-se en
forma de ventall.
D’entre els edificis que conformaven aquesta
plaça, el més destacat corresponia al xamfrà que avui ocupa la sucursal del
Banc de València. La seua planta baixa estigué ocupada per un bar, el bar
“Royal” que en els primers anys de la postguerra mudà a aquest nom pel de “Bar
España”.
La darrera de les grans reformes dutes a terme
en la plaça de la Concepció correspon als anys 70. A les hores desparegueren els antiestètics
paretonts que la conformaven.