dilluns, 21 d’octubre del 2019

PUNT I FINAL PER A LA QUE FOU GRAN MANSIÓ,VALUÓS MUSEU I BELL JARDÍ




Amb la modesta denominació de Colecció Argeológica, que existeix en Ontinyent un verdader museu d´art 
retrospectiu ,instalat en la quinta de que Don Luís Tortosa Calatayud poseeix en la Ereta, en les afores de 
la ciutat, junt a la carretera de Villena. Ho va heredar de son tío Don Vicente Tortosa Calabuig ,notable pintor que va florir en Madrid de 1850 a 1865.

Les pales mecàniques envaïren els anteriorment bells jardins i els convertiren en solars.


Aquell elegant i evocador xalet emplaçat atany en les afores de la població, des de feia temps havia passat a formar part  del perímetre urbà de la ciutat i, lògicament, els jardins i hortes que l’envoltaren constituïen un lloc privilegiat per aixecar en ells els coneguts blocs d’habitats. Passà el que havia de succeir: els seus propietaris  no pogueren sostraure’s a les temptadores ofertes de les inmobiliàries i l’edifici fou enderrocat obres d’art repartides entre els hereus.


L´edifici central d´aquella quinta d´esplai, la concepció harmònica i noble, tenia instal.lada a l´ala dreta un interessant museu de propietat privada. I, tot aquell conjunt fins a la seua desaparició romania inalterat: habitacions, escales, decoració, els mobles.


Instalat en la quinta de Don Luís Tortosa Calatayud posee en la Ereta en les afores de la ciutat junt a la carretera de Villena.El va heredar el tio Don Vicent Tortosa Calabuig.D’aquell palauet decimonònic que allotjava entre les seues parets tan estimables.


La reixa procedeix de la finca dita “la Ereta”,mansió o estaba situada a l’actual c/Dos de maig,de front del c/que actualmente duu el nom l’Ereta,una zona que aleshores no era urbana.Aquesta mansió era un gran edifici,molt ornamentat,i estaba separat de la carretera per un mur amb la reixa de ferro en qüestió.Dins albergava una important col.lecció de pintura i arqueología,molt lloada a principis del segle XX que amb el temps,com el propi edifici,ha acabat desapareixent.S´estima que va ser cap a finals de la década de 1970quan es va derruir aquest edifici,ja que al primer catàleg del patrimoni arquitectònic d´Ontinyent,del 1982,je no es va recollir,per no existir,havent-se enderrocat per a reparcel.lar-la i construir nous habitatges.