El barri de la vila a Ontinyent, ès un Bé d’interès
cultural.
Es coneix com a barri de la Vila, nucli originari
del municipi, que està situat a la zona alta d’aquest. Tè una protecció natural, gràcies al riu Clariano per
una banda, i el barranc format per la serra d’Agullent cap a Bocairent, per un
altre; les muralles i el fet de ser ciutat frontera amb el regne de Castella,
van convertir la ‘’La Vila’’ en una veritable fortalessa.
La
invasió musulmana va donar lloc a un periode de prosperitat, que va permetre la
construcció i successiva de les muralles. A l’actualitat es poden veure restes
de elles entre les edificacions posteriors, com finestres ogivals que pertànyen
a l’època medieval.
La
Vila mantè les seus rampes i escalinates sinuoses per salvar l’obstacle
geogràfic.
Sense
desplaçar-nos quasi del cor de la ciutat ,allunyant-nos uns metres del centre
urbà ,ens trobem amb allò que tradicionalment coneixem per la Vila .Es un barri
que ahir va escriure la història de la ciutat ,la seua crònica quotidiana
.Carrers estrets de les cases encalades i teulades gris i negres ;
plaçoletes mìnimes on el temps on restà encants ; algun altre casalot d ´ aquitectura que deixen veure patis ombrius i plàcits
; torres i cúpules que retallen la seua silueta emvlavida sobre
teulats i terrats .
L´estampa invita al passeig espaiós i tranquil que ens
porta el record del passat .
Visitar aquests benvolguts voltants ,carregats de
curiositats i ressonàncies ,constitueix avui en l´hora precisa en que vivim
,tan desprovista d´espiritual un estrany privilegi ,un plaer sencill i sentit que no tots no
saben entendre .Tot alló em un ambient tranquill,gens paregut a alló
que es respira en les vies urbanes commogudes pel sorollde la circulació . Tant els edificis com els mes humils
racons envocadors .
D´aquets típic barri ,són motius més que suficients per a despertar l´atenció
d´aquells que desitgen endinsar-sen en una recerca del món perdut pel dedal
intrincat de carreronets i azucts que no
tenen fi.
La verdadera
espina dorsal d´aquesta variada constitueix l´actual carrer de la Trinitat que puja pendent des de la Plaça de Sant Baix fins a la de
Sant Pere .En el mateix começament existeix un reutale de ratjoletes de ceràmica ,que representa a la Santíssima
Trinitat ,intal:lat en el anys quaranta que subtituia altre anterior
prepetuant el record d´una antiga
capelleta que en aquest punt va existir els passats segles . En efecte tenim
constàcia en un document datat el dia 28
d´octubre de 1653 que es refereix la reparació d´un tros de mur
contigu que está prop de la capella de la Trinitat y del carrer del Ams está
necessitat edificar-se o remendar el carrer del Ams Que també apareix esmentat en l´actualitat al carrer de
les Roses que té el seu inici en la Plaça Major i es conclau en el carrer de la
Trinitat aquest carrer es trobava
relativament próxima al riu Clariano i era per tant , el lloc de pas per als
qui volien practicar la pesca .
LA PLAÇETA DE SANT PERE
Al final del carrer de la Trinitat ,estigé dedicada a un del antics coptrons de las vila proclamat en 1600 ,quan una motífera epidémia delmava a la població .Tret a l´atzar el nom d´un dels sants insaculats isqué agraciat Sant Pere de Verona , resulta advers per a Abdon i Senent als quals ,tanmateix per ser els antic patrons i per tal de reforçar les ajudes espirituals , sel´s va continuar honrant amb una festa de percepte ,ofici, missa, sermó i processó . Un disbarart escultóric que representava el màrtir de Verenona sobre el pedestal del qual servia de base de tassa d´una font en un petit racó urbà que presidia designadament ,aquell fardell va ser substituit per una talla moderna de Vicent Agulló que davall un sencill balcadí figura d´una de les façanes .
PLAÇOLETA DE LA VILA
Des d´aquest punt i pel carrer de L´església arribem a la plaçoleta d´aquest mateix nom ara de la Vila . De planta rectangular ,que era inicialment de dimesions mes reduides .Va ser , en 1582 quan les autoritats locals ,que seguien instruccions del Patriarca Juen de Rivera ,procediren a buidar el solar del qual s´alçava la casa del plebá amd el fi de dornar-li una major amplitud . Amd motiu de opertura d´unes rases en 1986 per renovar l´obsolet clavengueram així com en posteriors excavacions arqueològiques , quedaren al descobert una série de soterraments i abundants fragments de céramica , algun dels quals apareix decorat amd dibuixos de manganés i de coure d´un caracter islàmic . Tot alló apunta l´arqueóleg del servei municipal Agustí Rivera denota que en la vila d´Ontinyent estava habitada en l ´època islàmica alguns segles abns de la conquista de Jaume 1 en el segle 13.En aquest racó evocador a estat en l´histora de la vila d´Ontinyent .
ELCAMPANAR
És aquest el racó evocador suggestiu i poètic de la Vila i el que ha estat en el escenari dels principals capítols de la l ´ história de la Vila . Santa Maria esta vigilada per el Campanar de la Vila un gran edifici del cual la seua edificació va começar en 1689 i es va finalitzar en 1745 tots els ontinyetins s´associen am aquesta torre feta de pedra i amd una campana del qual a sonat en totes les penes i guadances del poble . Aquests tres edificis – esglesia –capella i campanar son monuments arquitetonics independents constitueixen a una trilogia de pedra de records i fevors.
LA PLAÇETA DEL FOSSAR
Si donem la volta a l´església de Santa Maria per la part de ponent ,s´hi trova la plaçeta del Fossar o cementeri de urbá on els passats segles rebien la cristiana sepultura dels fidels difunts que no havien pogut introduirse en el temple , a fi que almenys les aigues els purificaren i que entraen al temple dels morts on descansarie en pau tota l´eternitat . Avui ,la plaça del Fossaret és un lloc afectuós al qual donen façanes plateresques del temple i on acudeixen els homes i dones majors de la propera residencia de l´Hospital a l´hora del sol .
A aquest recorregut historic i sentimental a través del privilegiat barri d´Ontinyent , caldria afegir totes les referencies al recinte amurallat que l´encerclava ,incloses les seues torres i bastions defensius ,un d´aquets carrers , el carrer Callarís aquest carrer formava par de les muralles i ajuada a defendre a la vila i també proporcionava viviendes per a l´epoca de l`islam , en la actualitat aquest carrer está prohibit el pas per perill de derumbament pero s´aprecia desde fora .Les actuals grans ciutats aixafants moles i ratjoles ,cement i ferro disenyades per a la arquitectónicament de manera similar aconxigeisxen diferenciar-se unes de altres gracies a les singularitats que atersoren els seus barris antics plens de racons envocador i sugetius sense excepció ni distingiments els reméis colocats en cada una de les cases que formen aquest poble tan especial ,la zono urabana de la ciutat fa que el barri de la Vila o altres barris antics que hi han en Ontinyent ,com el barri Vell .
