L´actual plaça de Sant Domingo – altre dels centres neuràlgics de la població- es trova emplaçada sobre el que va ser hort i solars del desaparegut monestir de Sant Joan i Sant Vicent, més conegut pel convent de “Sant Domingo”. Començat a construir-se a principis del segle xvi en el tossalet denominat altet de Sant Joan, junt a una ermita que hi existía, envoltada de feraces hortes, la nova dundació havia estat autoritzada per rei Ferran Catòlic mitjançant un rial privilegi otorgat en 1512 pocs anys abans de la seua mort.
Refereix l´historiador Diago que en el Capítol General de lÓrde de Predicadors, celebrant el 19 de setembre de 1513, es va comunicar als religiosos la noticia que la vila dÓntinyent els havia cedit una església de la seua propietat, que estaba sota la invocació de Sant Joan. En el seu annexe es construiría un nou convent per a la congregació amb el títol de Sant Vicent Ferrer.
Posteriorment, en altre capítol de lórde que tingué tres anys més tard a Lluixent, foren designats els frares que havia de formar la nova comunitat i elegiren com a prior al P. Felipe Escarner.
De lántic convent de Sant Domingo sols queda com a record el nom de la plaça, i això que en el nomenclátor oficial passà a denominar-se successivament, plaça del Cardenal Benllonch, de Pi i Margall i finalment de José Antonio. Altres carrers convergents en ella – Sant Vicent, Sant Joan, Santa Rosa, Sant Jacint.
Aquell convent molt prompte assolí una vida pròspera i en 1517 aconseguia el rang de priorat; més tard es convertí en casa d’estudis i noviciat de l’orde. També l’immoble, en el transcurs dels segles va pasar l’edifici més important de la población, tant per la seua extensió com per la qualitat dels materials emprats en l’obra, així ho reconegueren els historiadors regnícoles.
A partir d’aquell tràgic succés, els pocs vestigis que encara tenía el convente començaren a partor una notable ruïna. Així, el 22 de noviembre de 1837 foren despenjades les campanes de l’esvelta torre del monestir.
El 19 de juliol de 1882 es va constituir una junta que s’encarregaria dels treballs preliminars. Diez després se celebrava en la casa de la vila una reunió extraordinària a la qual concorregueren un gran nombre de veïns.
En poc temps l’alcalde aconseguia que el diputats a Corts i una determinant nombre de significatius personatges subscrigueren accions per valor de prop de 15.000 pessetes i que també el gobernador civil otorgara l’oportuna autorització a fi que es pogueran exigir prestacions autorització gratuïtes en les obres que immediatament anaven a començar. Tanmateix, tot i que existien bones perspectives, l’obra del teatre finalment no es féu i aquell lloc es va destinar per a la celebració anual de la fira de ramat.
Un d’ells fou adquirit per la Previsora per a la construcció de la seua seu social. La primera pedra fou col.locada el 16 de juny de 1889 en una solemne ceremonia que camptà amb l’assistència de les autoritats locals i un nombrós públic.
