dilluns, 7 d’octubre del 2019

CARRER DEL LLOMBO I EL SEU ENTORN URBÀ







L’avinguda que avui denominen del Llombo ha de veure amb el primitiu carrer d’aquest nom actualment denominada de les Monges. Per la seua accentuada costera s’accedeix a les hortes de la partida rural del Llombo, la superfície de la qual es redueix cada dia més per a transformar-se en polígons residencials o industrials. En temps antics formava part del raval i es trobava situat front al portal de Sant Pere, segon portal pel qual s’accedia al recinte murat. Posteriorment, es va canviar la seua primitiva denominació per la del portal de Sant Roc. Carrer amunt, en la tàpia que tanca l’hort del convent, campejava fins no fa molt de temps l’escut de l’ordre carmelitana tallat en pedra: un triangle al·legòric de la muntanya del Carmel i les estrelles que simbolitzen els tres vots tradicionals de les comunitats religioses. Fins a la fundació d’aquest convent, que tingué lloc el 1574, al llarg del carrer Llombo s’alçaven els següents immobles. En primer lloc, una esglesia dedicada a la Mare de Déu de l’Oreto. La seua antiguitat es remuntava a l’any 1314, o siga, mig segle després que la vila 


fora ocupada per les hosts cristianes; així ho acredita una inscripció gravada en una de les teules de l’edifici on apareix reflectida l’esmentada data. A continuació trobàvem altra construcció religiosa que corresponia la capella de la Puríssima de la sang, i, finalment, la anomenada “caseta dels desamparats” on eren dipositats els cadàvers dels ajusticiats inmiserables fins a l’hora del seu soterrament. Aquest conjunt d’edificis serien transformats en convent de religioses carmelitanes.





 Poc temps després s’iniciaven les obres d’acondicionament d’aquelles cases. Pel que respecta al carrer i el seu entorn més inmediat, en l’any 1628, don Loís Blasco, cavaller de Montesa i conseller de S.M en el Suprem i Reial Consell d’Aragó, va presentar a les autoritats de la vila un projecte per tal de millorar l’aspecte urbanístic d’aquell sector de la població. En ell s´hi plantejava la construcción d’una costera des del carrer del Regall fins a l’església Major. Amb l’esmentada obra segons deia l’escrit a més de servir de fortificació a la fàbrica del temple, redundaria en un “embelliment de la terra”. Poc temps després, l’esmentat Blasco remetia als jurats un memorial on es proposava noves millories urbanes. Entre elles destacaven les següents: el traçat d’una “hermosísima plaza en la que hoy es ragall, era y carril”; “mudar el portal y levantar otro en la calle que sube a las huertas” del Llombo colocant en ell les portes “que tuvo la villa debaxo la capilla de San Pedro”; modificar el traçat del camí del Carril perqué puguent transitar els carros. Sotmeses a deliberació totes les proporcions contingudes en el document i considerant que Don Loís Blasco “se obliga a fer en mudar els portals y fer la plaça”… En els transcurs dels anys d’aquella plaça o explanada, era utilitzada com a lloc d’aparcament. Fou en 1741 quan la comunitat religiosa de les carmelitanes sol·licità als regidors municipals la cessió d’aquesta parcel·la de terreny per a construir en ella un nou temple, perquè l’església on celebraven els cultes, segons consta en el informe remés per la priora a l’ajuntament “era vieja y de lo más indecente” a més d’insuficient per al gran concurs de fidels que assistien a les funcions religioses.

Aquella petició fou rebutjada per una part dels regidors que la consideraven lesiva per als interessos del poble. Sotmés aquell tema a votació, la majoria de la corporació municipal es va mostrar d’acord d’accedir a la petició de les monges i els feren cessió de l’esmentat solar, ja que fins aleshores “sólo servía para dar cobijo a los caminantes que lo hacían servir de hospiticio”. Consta aquest temple d’una sola nau coberta de mig canó, fals creuer i capelles laterals. La façana principal es feta de carreus i finalitza amb el típic frontó ,revelant-se en la seua totalitat una gran puresa de línies. En aquest sentit caldria destacar les motlures que flanquegen els finestrals, així com la portalada que es d’ordre clàssic. Al extrem sud del carrer del Llombo estava situat l’antic portal de les monges. Durant els breus dies que romangueren en la nostra vila moltes cases foren saquejades s’endugueren els cavalls i armes que trobaren. A més, imposaren al veïnat una contribució econòmica xifrada en 6000 duros, que després reduen a 2300 i el lliurament de 600 pareix d’espardenver. Finalment, després d’haver assistit a una missa de campanya sobre un altar portàtil instal·lat en l’anomenada escala de la Puríssima, els carlistes abandonaren la població.