CASA DE LA VILA
El
vetust casalot que allotjava la Casa de
la Vila en el segle XVIII fou objecte d’importants reformes: àmplies balconades de ferro, cornises i
pintures decorant la façana molt del gust donaren una nova fesomia a l’edifici tal com
ens mostra el conegut llenç pintat per Vicent Tortosa en 18 st de l’època.
Quan, durant el regnat dels succesius
monarques de la corona d’Aragó, establert ja un nexe d’unió entre el poder
judicial i governatiu mitjançant l’anomenat “Consell “, es va decidir construir
un edifici destinat a l’allotjament de la institució municipal, el lloc elegit
fou l’esplanada que va resultar després de cobrir amb una volta i terraplenar
el barranc de Sant Jaume i que en l’actualitat correspont a la Plaça Major. Fou
la primera eixampla que aconseguí la població: l’àgora dels ontinyentins en els
passats segles.
Adossada a la muralla, aquella construcció constava de planta
baixa i de dues altures sense cap de les façanes oferira alguna particularitat.
El pis inferior era ocupat per un vast vestíbul amb arts gòtics de cantells,
destinat a “cambra de grans” on es venia blat per al consum de la població que
ho necessitara. Al pis principal o planta noble es tenia accés per una porta
situada en el replà de la costera de la
Bola, enfront a l’actual centre musical J. Melcior Gomis. Aquella
entrada es trobava flanquejada per dos caps de gossos o cans que simbolitzen la
fidelitat i la vigilància, que encara romanen en aquell lloc. En dates
posteriors, també la façana de l’antigua “llongueta del mustaçaf” fou
ornamentada amb diversos element arquitectònics, destacant les columnes amb
capitells d’ordre jònic i les tres figures escultòriques que sostenen en les
seues mans diversos atributs o símbols que representen: la Justícia, la
Fecunditat i la Abundància.
Al llarg
dels dos segles d’existència, la Casa Consistorial ha experimentat diverses
intervencions que han fet variar la seua
primitiva fesomia. En la primera d’elles, que es produí en la segona meitat del
segle passat, desaparegueren els tres arcs de pedra corresponents a l’almodí,
els quals foren tapiats amb distints materials. La segona de les reformes es
féu en 1947. La seua finalitat era consolidar l’edifici, la façana del qual
mostrava una perillosa inclinació. Es construí un nou cos d’obra adossat al mur
que oferí més consistència i seguretat a l’immoble. En aquella modificació
desaparegueren els escuts d’armes que flanquejavent la porta principal i la
volada fou reemplaçada, amb poca fortuna, per una moderna balustrada. Tot allò
va fer que l’edifici perdera el caràcter i estil que li quedava al vell casalot
divuitesc.
CASA DEL COMPTE DE TORREFIEL.
En els darrers anys de la dècada dels vuitanta, per tal de disposar del marc digne que l’ajuntament d’Ontinyent requería, es va pensar d’habilitar l’anomenada Casa del Comte, situada a la plaça Major. L’antigua mansió dels marquesos de Colomer fou testimoni d’uns dels capítols més notables de la historia local, ja que des d’un dels seus balcons, el 13 de juliol de 1808, el plebà de Santa Maria i el pare prior del convent del dominis arengaren la multitud armada que s’havia congregat a la plaça per tal que combateren les forces invasores franceses que pel camí reial es dirigien a València. Una vegada adquirida aquesta casa pairal per D. Rafael Puig Moltó, el comte de Torrefiel, per a fixar en ella la seua residència, la va sotmetre a una important restauració mantenint al mateix temps la típica distribució gòtica: semisoterrani, entresòl, pis principal i pòrtic o andana.
 |
| Vista cases Compte de Torrefiel i de la Vila |