Les ablucions prescriptes per l’alcorà serviren perquè el bany (rebutjat per Europa) es fincara entre els països que foren dominats pels musulmans com el nostre. Sense banyera, per suposat, perquè “ en ella, un home es remulla en l’aigua bruta del seu propi cos”. Curiosament als sarraïns no els molestava la brutícia aliena i d’aquesta manera es feren populars els banys col.lectius.
A Ontinyent ( com en general en tots els pobles per on va passar l’Islam) els banys musulmans arrelaren pregonament; així ho testimonia un document de començaments del segle XIV, unes dècades després que tinguera lloc l’ocupació de la Vila per les hots cristianes. Es tracta d’un privilegi expex dit per Jaume II a Barelona, l’11 idus de Juliol del 1319, on atorga llicència als magnifics jurats per tal que pogueren obrir un nou portal en la muralla, al començament de l’actual carrer Trinitat.
En ella s’hi fa clara referència a l’existència d’uns banys àrabs, els quals, segons precisa el reial documents es trobaven situats a prop de l’anomemada torre dels banys: “ propter turrum balnearium “ una terrassa de les moltes que jalonaven les antigues, així també contemplen la majestuosa escala que condueix als pisos superiors. La façana que mira el migjorn es troba flanquejada per dos torres (característica que es repeteix en el palau dels marquesos d’Albaida) donant forma a l’espai rectangular del gran casalot. En la façana que recau a la plaçoleta de Sant Roc, encara espoden advertir davall de la capa de l’emblanquinat alguns elements arquitectònics de la primitiva fàbrica gòtica.
En ella s’hi fa clara referència a l’existència d’uns banys àrabs, els quals, segons precisa el reial documents es trobaven situats a prop de l’anomemada torre dels banys: “ propter turrum balnearium “ una terrassa de les moltes que jalonaven les antigues, així també contemplen la majestuosa escala que condueix als pisos superiors. La façana que mira el migjorn es troba flanquejada per dos torres (característica que es repeteix en el palau dels marquesos d’Albaida) donant forma a l’espai rectangular del gran casalot. En la façana que recau a la plaçoleta de Sant Roc, encara espoden advertir davall de la capa de l’emblanquinat alguns elements arquitectònics de la primitiva fàbrica gòtica.
Una extensa història l’ha marcat hi potser siga aquesta la causa que l’ha protegit del seu definitiu enderocament. Desfet pel pas del temps i de la incúria dels homes, l’antic casalot, ampli, ombrívol, amb la seua arcada i escala i els seus silencis embalsamats en els seus racons, roman miraculosament en peu, nostàlgic dels seus antics habitadors senyorials. Tan sols el futur ens aclarirà el destí d’aquest edifici, inseparable de la nostra historia.