LA PLAÇA MAJOR I NOVA. LA CANTERERIA

Tant la plaça Major com l´antiga plaça Nova cantereria s´assenten  sobre allò que fou inicialment un barranc i que en èpoques posteriors es va anar terraplenant. Arran de la gran avinguda registrada pel barranc de Sant Jaume en 1571 que provocà la trencadura de la volta de rosca de la barbacana, amb la següent inundació d´algunes cases de la plaça Nova, va determinar que les autoritats municipals, en sessió celebrada el 12 de juliol de 1583, aprovaren l´acord de donar-li més profunditat. La primera d´aquestes classes, o siga la que correspon a l´actual plaça Major, fou la primera eixampla amb que disposà la població fora del recinte murat. La seua configuració primitiva no distava molt de l´actual si exceptuem la desaparició de les porxades que, igual com les que encara queden enfront de l’ajuntament, circumdaven quasi tota la plaça. La plaça major es perllonga cap a la part de ponent pel carrer magdalena, que deu el seu nom a una capelleta dedicada a la l´esmentada santa que estigué  situada junt al portal d´aquell mateix nom fins a començaments del segle 18. La plaça major es perllonga cap a la part de ponent pel carrer Magdalena, que deu el seu nom a una capelleta dedicada a la l´esmentada santa que estigué situada junt al portal d´aquell mateix nom fins a començament del segle 17. Fou en 1615 quan els jurats de la vila en sessió celebrada el 10 d´agost, autoritzaren a Geroni Casanova i al noble D. Loís Blasco l´enderrocament d´unes cases per tal de redreçar el carrer en aquell lloc formava una corba molt tancada coneguda com ”lo caragol de la Magdalena. Tres anys més tard, a causa de l´estat ruïnós en què s´hi troba el portal de la Magdalena amenaçant els transeünts es va procedir al seu enderrocament, deixant per a més avant la reconstrucció en altre lloc proper de l´esmentada capelleta. Per la part de llevant, una vegada passat el ``porxet´´ i com a continuació de l´anterior, s´entrava a la Plaça Nova o de Baix on durant tants anys es va celebrar el tradicional mercat a l´aire lliure, perquè ,és clar que no hi ha cap població que es considera sense el sabut mercat. En aquest sentit el que té lloc tots els dilluns de l´any compta amb un fort arrelam i, sobre tot amb una llarga tradició, ja que els seus orígens es remunten ni mes ni menys que als principis del segle 15. Afortunadament encara es conserva aquest preciós document a l´arxiu municipal i també es manté sense interrupció la seua celebració aquest dia de la setmana. Al marge de la història del mercat, el fet que més el significava era el seu aspecte morú  o de marcat oriental que oferia la concorreguda i bulliciosa plaça Nova amb les seues parades defeses de sol amb desiguals i desordenades veles.